El meu padrí (avi) no cobrava cap pensió, però tampoc li passava pel cap el cobrar-ne una. La major part de la seva vida fent de moliner i, més endavant, de pagès o, millor dit, hortolà només necessitava salut per guanyar-se les garrofes i no dependre de cap pensió. En el context actual això costa d'entendre-ho.
Jo sempre havia sentit a dir que els seus horts eren una filigrana. Per anar-hi tenia una "burra" que per ami era tot una joguina. Sempre el volia acompanyar a buscar la llet perquè així podia pujar al carro i fer una passejada fins la casa d' "El Puig" perquè em deixava menar la burra.
No és estrany, doncs, que una de les primeres joguines fos una somera de cartró amb la que repetia fil per randa tot el què havia viscut amb el padrí.
Per acabar-ho d'adobar la mare, sempre a punt per donar un toc artístic, em guarnia per l'ocasió perquè semblés en un pageset ben eixerit.
La foto: Amb el cavall de cartró a l'hort del carrer Nou a Torelló.
La cançó: Un pobre pagès