La precoç activitat farandulera va estar instigada, com no podia ser d'una altra manera, per la mare. En temps de caramelles ens agafava a mi i a una veïna, la Maria Carme, ens vestia de catalanets , ens ensenyava una caramella (Ai la lluna i les estrelles els cel blau ja n'ha sortit...) i, amb el cistelló pels centims i ous, anavem per les cases del poble a cantar les caramelles. En el context d'aquells anys als veins els hi feia prou gràcia i nosaltres ens sentiem tot uns artistes.
A final set o vuit pessetes per cadascú i uns quants caramels i pagadolces. Tot un èxit!La foto: Amb la meva veïna a l'hort de casa seva.
La cançó: Les caramelles
